Un moment GEGANT

Aquest és el cas d'Edi, que en aquest llibre ens narra la seva vida i la seva experiència i com, gràcies a la tècnica de comunicació Facilited Communication o Comunicació Facilitada (FC), finalment va poder gaudir del seu moment "Gegant" de comunicar-se amb els qui estaven al seu costat. Perquè sigui el més veraç i vivencial possible, aquest relat està escrit per diverses veus: la veu d'Edi (que n'és el protagonista), la veu de Dolors (que és la seva mare) i també la veu de persones importants que han compartit els moments més transcendentals de la vida d'Edi. Reconeixereu els escrits d'Edi perquè són en majúscula i al final hi ha la data en què els va escriure. Quan escriu, normalment ho fa en català, encara que de vegades passa al castellà, per continuar tot seguit en català. De vegades també crea paraules pròpies. La seva manera de comunicar-se és a través de l'ordinador, utilitzant només una mà, raó per la qual no apareixen els accents. En aquesta versió al castellà, hem fet la traducció correcta del català, d'acord amb les regles gramaticals d'aquesta llengua, però respectant-ne al màxim la forma de comunicació, al marge de la correcció lingüística. També és ell qui ha redactat els peus de foto. Les explicacions i els aclariments estan fets per enllaçar, ordenar i donar un sentit a tots els escrits. Estan realitzats per una amiga, alumna d'Edi, comunicadora i de vegades terapeuta, que durant aquest temps s'ha endinsat a la seva vida per poder ajudar a fer realitat el somni d'escriure la seva història perquè fos útil per a altres persones. Edi, de manera afectuosa, gairebé sempre la diu Jimena, però en realitat es diu Anna. L'objectiu d'aquest llibre, per a Edi, és el següent: "Aquest llibre és per ajudar totes les persones, que com jo, no es poden comunicar i també per als pares i professors. Crec que els pot ajudar saber que som intel·ligents i necessitem saber que creuen en nosaltres.Vull expressar que jo ara ho he pogut mostrar i això m'ajuda molt, perquè sinó seria com un nen petit amb necessitats de persona gran. Ara vull dir que això no ajuda les persones, sinó que les té en una espècie de presó. Ara és molt important donar veu a aquestes persones. S'espera molt poc i podem fer molt més del que es pensa". (Edi)